fbpx

comunicacion@rscj.es

logologo
  • Inicio
  • Quiénes Somos
    • Identidad
    • Nuestra formación
      • SARMIENTOS
        • BAJA AL POZO
        • CONECTA CON TUS RAÍCES
        • ESCUCHA LA LUZ
    • Misión educadora RSCJ
      • Nuestra Pastoral
      • Nuestra Espiritualidad
        • Mater Admirabilis
      • Centros Socioeducativos RSCJ
    • Nuestra historia
      • Magdalena Sofía Barat
      • Rosa Filipina Duchesne
    • Ser RSCJ hoy
  • Blog
    • Reseñas
  • Publicaciones
    • Revista RSCJ
    • Bibliografía de Autoras RSCJ España
      • Mariola López Villanueva RSCJ
      • Dolores Aleixandre RSCJ
      • Rosa Carbonell RSCJ
      • Mª José Arana RSCJ
      • Teresa Gomà RSCJ
      • Miyako Namikawa RSCJ
  • Multimedia
    • Galería de imágenes RSCJ
    • Vídeos RSCJ España
  • Webmail
  • Espacios de cuidado
  • Contacta
  • Inicio
  • Quiénes Somos
    • Identidad
    • Nuestra formación
      • SARMIENTOS
        • BAJA AL POZO
        • CONECTA CON TUS RAÍCES
        • ESCUCHA LA LUZ
    • Misión educadora RSCJ
      • Nuestra Pastoral
      • Nuestra Espiritualidad
        • Mater Admirabilis
      • Centros Socioeducativos RSCJ
    • Nuestra historia
      • Magdalena Sofía Barat
      • Rosa Filipina Duchesne
    • Ser RSCJ hoy
  • Blog
    • Reseñas
  • Publicaciones
    • Revista RSCJ
    • Bibliografía de Autoras RSCJ España
      • Mariola López Villanueva RSCJ
      • Dolores Aleixandre RSCJ
      • Rosa Carbonell RSCJ
      • Mª José Arana RSCJ
      • Teresa Gomà RSCJ
      • Miyako Namikawa RSCJ
  • Multimedia
    • Galería de imágenes RSCJ
    • Vídeos RSCJ España
  • Webmail
  • Espacios de cuidado
  • Contacta

Con motivo de la concentración convocada para el 19 de enero delante de algunos CIEs (Centro de Internamiento de Extranjeros) Catalunya Religió entrevistó a Pilar Pavía, rscj, voluntaria en el CIE de Barcelona, sobre la realidad humana que ella conoce a través de sus visitas y su motivación personal para implicarse en ella.

«El CIE continua obert i no sembla que en un futur s’hagi de tancar»

Per Catalunya Religió. Dv, 11/01/2019

(Glòria Barrete –CR) L’any 2017 semblava que sí, que el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca es tancava. Ho semblava després que l’Ajuntament de Barcelona donés un termini màxim de dos mesos a Interior per precintar el Centre, sota amenaça de portar el cas fins a l’Audiència Nacional. Molt soroll per no res, dos anys més tard el CIE continua obert i sense cap previsió futura de tancament. La Fundació Migra Studium dels Jesuïtes convoca per cinquè any consecutiu una vetlla de pregària davant el Centre d’Internament d’Estrangers.

Fa cinc anys que es va iniciar la vetlla de pregària davant del CIE i encara uns quants més que la Fundació Migra Studium va començar les visites als interns. S’han convertit així en actor legítim per denunciar les constants vulneracions de drets que es duen a terme dins el CIE, i en molts casos també en l’únic referent de molts dels migrants tancats dins el centre d’internament.

«Un intern em va dir l’altre dia que ell espera els dijous perquè per a ell el dijous surt el sol, venim nosaltres», explica Pilar Pavia, religiosa del Sagrat Cor i voluntària del grup de visites al CIE.  «Per alguns som l’únic referent que tenen». S’imaginen creuar el seu país a peu fugint d’algun conflicte, arribar al Marroc, pujar en una pastera i acabar tancat en un Centre d’Internament d’Estrangers? Molts migrants arriben així al CIE de la Zona Franca, «alguns no saben ni on són».

Pitjor que la presó

Molts ho confonen amb una presó tot i que les condicions són encara molt pitjors que en qualsevol presó catalana. Al CIE no hi ha activitats per fer, ni tallers, ni manualitats, ni gimnàs, res. Fins a seixanta dies internats poden estar a l’Estat Espanyol, tot i que hi ha altres CIEs a la Unió Europea que tenen fins a l’any i mig d’internament, com és el cas de Gran Bretanya. I és que els dies d’internament mínim als CIEs els marca la Unió Europea, com a directiva, i són els països qui estableixen el màxim.

La Pilar Pavia porta un any formant part del grup de visites al CIE de la Zona Franca. Hi va començar agafant el relleu d’una altra germana de la congregació que visitava interns però que va marxar a viure a un altre lloc. El grup de visites de Migra Studium es reuneix una vegada al mes com a equip. Normalment visiten en parella i quan un ja porta algun temps visitant la visita als interns ja passa a ser individual. La visita és fa una vegada per setmana i sol ser el mateix dia. Després de cada visita es fa un registre de tot plegat.

L’objectiu d’aquestes visites, explica Pavia, és doble. «Per una part hi ha l’objectiu d’acompanyar les persones que són allà dins i que ho demanen, perquè hi ha d’haver una petició per part de l’intern». Intenten saber com està la persona, quines necessitats hi ha, quines vulneracions de drets es duen a terme, «perquè alguna o altra vulneració sempre es dona allà dins». El que no fan, remarca, és resoldre situacions jurídiques, «això ho fan els advocats». Sí poden empènyer alguna situació o inclús fer denuncies si veuen presència de menors, per exemple. «Però el nostre paper no és el dels advocats».

Un segon objectiu és donar visibilitat. I això ho fan per exemple amb la vetlla de pregària o amb l’informe que anualment presenten, coordinant-se amb altres CIEs de l’Estat Espanyol. «Per fer visible que són uns centres que no haurien d’existir perquè de fet el 60% dels interns surten en llibertat».

El CIE, recorda Pavia, «continua obert i no sembla que en un futur s’hagi de tancar». Sí que es nota, diu, el canvi en les polítiques migratòries a nivell d’Estat en el tipus de presència d’interns dins el CIE. «Hi va haver una època en que hi havia molta gent subsahariana, ara pràcticament no n’hi ha». Alguns són expulsats en calent, com han sortit sovint casos a la premsa, però des del juny la Pilar afirma que ella no ha vist dins el CIE cap subsaharià. Últimament venen molts migrants provinents d’Argèlia i suposen que subsaharians potser van a altres CIEs. «Quan surti l’informe ho sabrem».

Els últims dels últims

Si aconsegueixen veure un intern dues o tres vegades ja és molt, reconeix Pavia. I és únicament amb les visites continuades com poden arribar a conèixer la història vital de la gent. També amb alguns interns intenten ajudar-los a reflexionar sobre què passaria si els expulsen i pregunten sobretot què els espera al seu país. «Per alguns la situació al país d’origen és terrible, i per qui ja té família aquí l’objectiu és sortir en llibertat».

Pavia ens relata que una vegada parlant amb un dels policies del CIE els va explicar que s’havia donat la llibertat a un grup de subsaharians que ja feia 59 dies que estaven tancats. Van sortir i a les dues hores tornaven a estar asseguts a l’entrada del CIE de nou, demanant poder tornar a entrar-hi. «No sabien on anar, això evidentment és feina d’altres entitats indicar on poden anar, però al CIE tenien assegurat menjar i dormir, imagineu la situació dels migrants al carrer».

I per què visita la Pilar? Cada persona que visita els interns del CIE té les seves motivacions personals. «La meva motivació última és l’Evangeli i els seus valors d’acollida. Són els últims dels últims. Ells al costat d’algú que ja ha començat a tramitar l’asil estan molt pitjor, els hi sembla un luxe poder aconseguir la targeta vermella de l’asil».

 

 

Comparte RSCJ

2 Comentarios
  • Maria Soledad Soler enero 22, 2019 Responder

    Pilar, me gusta mucho lo que dices y haces. Moltes gracies!

  • Begotxu enero 28, 2019 Responder

    ME ENCANTA LO QUE HACES, HACÉIS! Pilar!!
    Aunque ojalá como tu dices no existieran CIES
    esto nos dá dignidad a tod@s
    Mucho ánimo

    Begotxu

Dejar un comentario

Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

FORMACIÓN

Recibe cada mes nuevos contenidos en tu correo

¡Gracias!

A partir de ahora recibirás nuestros contenidos RSCJ. Recuerda que nos tienes a tu disposición en el correo electrónico 

comunicacion@rscj.es

.
Entradas recientes
  • » Madres e hijos» reseña de Tere Iribarren
  • Evangelio 29 de enero con comentario de Manu Andueza
  • Entrevista a Josep M. Rambla, sj
  • Retiro: Dichosa ventura – Volver a la alegría del Evangelio
  • «Living» reseña de Eugenia Yasinska
Comentarios recientes
  • Amparo Casas Fonnegra en Entrevista a Josep M. Rambla, sj
  • Olaya Mayans Porras en Entrevista a Asunta Clausen
  • Claudia en Evangelio 22 de enero con comentario de Alejandra de la Riva
  • Teresa Martín Aldeanueva en Entrevista a Asunta Clausen
  • Lourdes en Retiro Dolores Aleixandre en Miraflores

RSCJ España

Hoy como ayer, mujeres de todas las culturas seguimos experimentando la fuerza del Amor de Jesús en nuestras vidas que nos llama a seguirle y a permanecer en Él.

Entradas recientes

  • » Madres e hijos» reseña de Tere Iribarren

    Ene 27, 2023

  • Evangelio 29 de enero con comentario de Manu Andueza

    Ene 26, 2023

  • Entrevista a Josep M. Rambla, sj

    Ene 25, 2023

  • Retiro: Dichosa ventura – Volver a la alegría del Evangelio

    Ene 24, 2023

  • «Living» reseña de Eugenia Yasinska

    Ene 20, 2023

Dónde encontrarnos

Datos de contacto

Calle Marqués de Torroja 2, CP 28036 Madrid
+34 91 549 38 17
comunicacion@rscj.es
http://www.rscj.es

Religiosas del Sagrado Corazón en España. Todos los derechos reservados.



Ir al contenido
Abrir barra de herramientas Herramientas de accesibilidad

Herramientas de accesibilidad

  • Aumentar textoAumentar texto
  • Disminuir textoDisminuir texto
  • Escala de grisesEscala de grises
  • Alto contrasteAlto contraste
  • Contraste negativoContraste negativo
  • Fondo claroFondo claro
  • Subrayar enlacesSubrayar enlaces
  • Fuente legibleFuente legible
  • Restablecer Restablecer